Quan el matí et somriu, la tarda et pica l’ullet
i la nit t‘embolcalla de pau, saps que estàs acollida
pel sol i protegida per la lluna. Les pors dels altres
no t’arrastren i la vida et dona la benvinguda.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Uaaau! Quin esser superior s'amaga darrera d'aquestes paraules...!!!
Petons!
Nosaltres mateixos Pere!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada