No
hi ha remor que ratlli
moments
pensatius.
El
so que m’arriba és
l’aleteig
d’airoses ales
movent-se
en plena
harmonia.
No entenc
aquesta
subtil pau
quan
la meva ment
em
ben amartella.
Serà
que l’escolto sordament?
És
gratificant ignorar-la
quan
l’únic que vull
és
fondrem i fer l’amor
travessant
el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada