Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 28 d’abril de 2012

JAZZ - 2


El seriós pianista, l’entusiasmat baix i el somrient bateria em van assaltar l’ànima. El meu cos restava assegut a la cadira vermella intentant seguir el ritme que anava augmentant notòriament. Els peus m’anaven per lliure, les mans se’m tornaven guillades  procurant seguir el ritme frenètic d’un jazz tocat amb energia imperiosa i aclaparant. Ells ulls no podien estar-se`m quiets. El meu esperit ja era molt lluny de mi, molt lluny de tot, de tot el que tenia sentit. Em vaig trobar volant per un paisatge desconegut, farcit d’ombres i misteri. A la fi havia succeït el que perpètuament havia esperat; fondre’m amb l’energia del moment. Les notes ploraven la cadència musical, i jo m’impregnava del plor que corria amunt i avall, deixant a cada segon una mica de la seva vida com entonació musical.