Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 28 d’agost de 2012

COM...?


Com explicar una vida
que no es viu, com?
Com fer entendre a la nit
l’allargada que té el dia, com?
Com dir a les llàgrimes
que no brollin més, com?
Com ignorar a la ment
quan ja no es pot més, com?
Com una vida de nits
de llàgrimes viu el dia
brollant sense poder més, com?

8 comentaris:

Miquel ha dit...

Com pots compendre,si s'ha viscut el passat plé d'amor i el present està plé de melancolía,com?
Un petó

Mònica HUIX-MAS ha dit...

La meva estimada amiga la "melancolía" ... veig que també és la teva ...

Trazos Sueltos ha dit...

home...jo si que no ho sé!!! ;p

Mònica HUIX-MAS ha dit...

;-)

Roser dinsteu.roser@gmail.com ha dit...

Aprendre a viure, ai l'as!!! Tant fàcil que sembla a voltes!

Abraçada!
Roser

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petonico Roser!!!

Anònim ha dit...

com ?? jo crec que la resposta esta en no fer-nos tantes preguntes que de vegades no tenen resposta....

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Però, com es pot viure sense fer-se preguntes, quan el que s'anhel·la és el saber...