SABANA a dos!

Hi havia una vegada un elefant gran i gros que caminava per la sabana. No li importava res més que no fos caminar. Anava sempre sol. Menjava el que trobava pel camí i bevia en els petits bassals que trobava a la seva ruta. Començava a caminar des que despuntava el sol fins que es ponia. Els dies de pluja, que de fet eren pocs, no caminava, restava quiet en el lloc on s’havia quedat a dormir. I va ser un dia plujós quan va veure a una elefant que anava coixa, un rei malvat la va ferir mentre anava amb el grup a menjar escorça dels arbres de la zona. Aquell grup d’elefants va passar a prop seu, ella, anava última i sola i l’elefant gran i gros es va enamorar, es va quedar impressionat per la lluita d’ella per poder seguir-los, ja que li costava seguir el ritme. Tenia els ull tristos i mancats de vida. Però, des d’aquell mateix dia, l’elefant gran i gros mai més va caminar sol, i ella, la elefant, mai més va ser la última del ramat, ja que ara els últims sempre eren dos. Ell va aprendre a gaudir d’altres coses que no tenien res a veure amb caminar i ella va tenir sempre més un company al costat i dels seus ulls va desaparèixer la tristor i va aparèixer una mirada plena de vida.