Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 15 de març de 2012

Pepa i Trini! NO ES PER RES, EH!


—Trini, l’altre dia... No és per res, eh! Vaig anar a comprar el pa i... Però  no és per res, eh! Em vaig trobar amb un conegut que em... No és per res, eh!
—Pepa! Has repetit tres vegades... “No és per res, eh!”
—És que no és per res Trini, tan sols vull dir-te que... Però  no és per res, eh!
—Pepa! Per la mort de Déu, deixa de repetir la mateixa frase.
—És que vull que quedi clar Trini.
—M’ha quedat clar, que no és per res! Digues  d’una vegada el que vulguis dir.
—Doncs, l’altre dia quan vaig anar a comprar el pa, em vaig trobar a un conegut. Feia anys que no el veia, inclús pensava que ja era mort. Ens vam saludar i em va dir... Però, no és per res, eh!
—Pepa!
—D’acord! D’acord! És que no vull que et pensis que sóc...
—No puc pensar res Pepa, perquè no acabes de dir res. Amés ja en dubto de que vulguis dir-me alguna cosa.
—Sí que vull dir-t’ho. No entenc perquè et poses així Trini.
—Em poso així perquè ja portem uns minuts parlant i a part que vas anar a comprar el pa i et vas trobar amb un conegut, el qual ja havies enterrat, tan sols he deduït que el que et va dir: NO ÉS PER RES,EH!
—No, no! Ell no em va dir; “No, és per res, eh!”, sóc jo que ho dic per clarificar.
—Déu meu Pepa! Acaba d’una vegada, t’ho prego.
—Si em deixes ho faré, però m’interromps contínuament Trini.
—Ja callo! Repeteix tantes vegades com vulguis la mateixa frase, mentre jo em mossego la llengua, tal vegada així no ens tocaran les dotze de la nit aquí assegudes.
—Em va dir que... però no és per res, eh!... perquè sabia l’edat que jo tenia, doncs som del mateix any, que sinó podria afirmar que tenia deu anys menys.
—Mare de Déu senyor! Tota aquesta faramalla era per això?
—És que ell aparentava deu anys més.
—I? I Pepa?
—Que no volia semblar presumptuosa , Trini!
—Doncs ho has aconseguit Pepa! No sembles pas presumptuosa! Sembles un lloro repetidor aparentant deu anys menys.
—Caram! Si sé que m’has d’insultar no t’ho explico!
—I ara! No és per res, eh!... Però no t’he insultat t’he descrit.