SÉ! SAPS!

Sé de tu, saps de mi,

però el que ningú sap

és el que vam sentir.

Va passar, va acabar.

Érem adults buscant el nord.

Records ingrats, també grats

voleien amb desacord

pel nostre temps passat .

Ens clamen una mica d’esment

encara que només en sigui

una breu il·lusió per  la ment,

i que inciti a que el cor bategui

de nou amb esperança ferma

de poder tot reviure.

Sense perdre mai  l’esma

i el desig de reescriure

aquesta breu història.