Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 17 de març de 2012

ETAPA TANCADA


Noto les lloses sota els meus peus, són grises i tristes. Però l’assumpte  també és trist i opac. El xiuxiueig de la gent a la sala d’espera és inexistent, més  s’aprecia a les seves cares que el mormol va per dins. Si prenc atenció, crec que els podria sentir. Aquí no hi ha ningú que no vingui a buscar informació i ajut. Un ajut que necessita de la burocràcia. D’aquesta que no hi entenem res  i de la que sempre falta algun document. Un paper que ens donarà el resultat que volem. I un com aconseguit,  intentarem anar oblidant el que ens ha dut aquí. La vida seguirà per a ell, seguirà per a mi i seguirà per a tots els que estan aquí.