Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

2-QUATRE AMIGUES!!!!

Una cantonada qualsevol, d’una ciutat qualsevol, un dissabte qualsevol ;
-Nena, mira bé a la dreta!- digué la Elvira.
-També a l’esquerra, eh!.- seguí la Lucía.
-Sobretot que el llum del sol no t’enlluerni!- afegir la Beth
-Ja ho faig, ja ho faig, ja ho faig!- acabà dient la Rocio.
Un mosso d’esquadra s’acostà i digué;
 -Què noies! No ho veieu clar?
El company del mosso el mirà de reüll.
-Ostres! He mirat a la dreta, a l’esquerra, al fons, al darrera....tot ho he mirat!
El mosso sorprès li diu:
-I doncs, a que esperes?
El company del mosso no deixava de sorprendre’s per tot el que estava escoltant.
-Es que vull estar segura!- digué la Rocío.
El mosso insistí en que hauria de decidir-se.
-Sí, ja ho sé- En fi “allá voy”.
La Rocío agafa el seu mòbil i decideix trucar al seu marit.
-Joan, estic al centre i no trobo el cotxe...
El company del mosso estava flipant.
-...Rocío, fes el favor! El cotxe és al garatge, has marxat a peu!
Les jugades entremaliades del cervell.

1 comentari:

Enric Torres ha dit...

Jajajajajaja!!!!!

Real como la vida misma.

Porque los hombres no escuchan y las mujeres no entienden los mapas?...