Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 4 de maig de 2014

Que atrevida!

Oswaldo Guayasamín

Esbufegava gas negre pels narius.
El seu vocabulari era d’una grolleria
esgarrifosa. Li sortia foc de les entranyes.
Els ulls sortits d’òrbita semblaven
dos esferes grogues amb rius de lava roja.
Ningú reconeixia aquell esperpent. 
Tan mateix, el seu nom era usat amb molta 
facilitat. Era la justícia! Però no se li va ocórrer
res més que anar de visita a la Terra.