GRAVETAT

Sota els llençols somnio

que avanço cap un nou lloc.

Agafo el vol mirant enrere,

i reconec la terra pesant

que em reté encadenada

com si en fos presonera

perpètua. Tan sols surto               

quan me’n vaig s dormir.

Ella no pot arrastrar-me

quan no tinc gravetat.

Em mira consternada!

L’observo amb tendresa!

Sabem que tornaré,

però només quan matini.