dijous, 30 de juny del 2016

Mantra català


mmmmmmmmmmm...marxarem
aaaaaaaaaaaaaaaaaa...aviat
sssssssssssssssssssss...som
aaaaaaaaaaaaaaaaaa...així

sssssssssssssssssssss...sí
caaaaaaaaaaaaaaaaa...catalans
sssssssssssssssssssss...sí

mmmmmmmmmmm...marxarem
aaaaaaaaaaaaaaaaaa...aviat
sssssssssssssssssssss...som
aaaaaaaaaaaaaaaaaa...així

sssssssssssssssssssss...sí
caaaaaaaaaaaaaaaaa...catalans
sssssssssssssssssssss...sí






dimarts, 28 de juny del 2016

Estem venuts...o comprats?


Caminava en direcció a la veritat,
mes un encreuament inoportú
amb la manipulació la va fer canviar
de via i de direcció. Ara, anava directe
a la mentida, i amb ella, una multitud.
La veritat estava molt buida de gent,
però repleta en mentes riques i obertes.
En canvi, la mentida estava farcida
de gent i desèrtica en ments.





dilluns, 20 de juny del 2016

Paralitzada




Era tot tan irreal...  No entenia la malèfica crueltat que regnava  envers a tot ésser viu i desemparat. Tot estava sota el domini d’unes lleis que no representaven completament res de res. Angoixada per tot el que veia, desitjava sortir d’aquell món on ella no havia demanat anar-hi...
—Era un càstig?
—Que havia fet ella perquè l’enviessin a contemplar tota aquella absurda vida?
—Havia fet alguna mena de mal?
—Havia comés crims?
Aquestes i altres preguntes li tronaven en el cervell, però mai obtenia resposta. Era esclava de la situació, més s’obligava a pensar que tot era el somni d’algú on ella s'hi havia infiltrat per equivocació, i el món aquest no existia.



Pintura Ernesto Sabato

dimarts, 14 de juny del 2016

Sang freda


Plovia, eren les dues de la matinada, les faroles del carrer no funcionaven. Una silueta negra, prima, esvelta i amb barret caminava sota les gotes infinites que queien des de mitja tarda. Un cotxe, amb els llums oberts, estacionat al costat de l’acera sota uns arbres mil·lenàries il·luminava un tram de carrer. La figura negra avançava amb pas decidit cap el vehicle . Dintre, dos siluetes restaven quietes en els seus seients. Aquell perfil fosc es va aturar a pocs metres per divisar als que hi havia en el seu interior. Eren una parella. L’ombra mullada va trencar de un cop de puny el vidre del copilot i va estirar a la noia per la finestra. Aquesta no va fer cap signe de rebuig. La silueta li va mossegar el coll per engolir-ne la sang jove que feia hores cercava per la ciutat. Una veu greu i sonora el va sorprendre. Va tirar a la jove al mig del carrer després de comprovar que no li quedava una sola gota del líquid vermell tan anhelat per a ell. La rialla d’aquella veu marxant carrer avall el va abatre, era la segona vegada en un mes que el seu pare se'n reia d'ell.


diumenge, 12 de juny del 2016

Booom! Puuuf!

—A veure si m’explico—va dir ella amb la paciència al límit— “No” vol dir “no”! I dos “no” seguits no és una afirmació, si no una negació doble. El concepte de barrejar matemàtiques amb lletres és una “sortida” absurda de ments primitives que no han evolucionat el suficient.
—M’estàs dient “home de primitiu”!—va saltar ell molt ofès.
—Sí! Mira això si que ho has entès. Bé, almenys la comprensió d’alguna frase ja la entens—va comentar ella amb alegria.
—Te n’adones de com m’estàs tractant?—va deixar anar ell mirant-la amb fixació.
—Sí! Clar!— va dir ella tranquil·la.
—Això és una falta de respecte molt “heavy” Mèlia.
—I tant! No en dubtis Cesc.
—No he d’aguantar aquesta humiliació! Me’n vaig!
—És que encara no sé perquè no ho has fet abans.
—Mèlia, el que fas no te nom!
—Sí, si que en té i es diu “enteniment”. Sí un “no” no l’entens i dos “no” els fas un sí, aleshores he plantejat les paraules com una fórmula matemàtica al teu estil i “volià”, la X ha quedat resolta: X=Adéu.


Il·lustració Kurdo


dimecres, 8 de juny del 2016

Qui són les CUP?


Les CUP són un grup de persones
que lluiten per les necessitats socials,
dit de manera col·loquial, clar.
El seu punt fort és la democràcia,
i els seus representants són la veu
de tots els seus assemblearis.
Però, realment, a qui tenen al darrera?
Quines amenaces tan bèsties reben
per enfonsar un país on la majoria
dels seus habitants anhela la llibertat
i separació d’un país amb qui no
es sent identificat en cap sentit.




dimarts, 7 de juny del 2016

Inspirada en John Cage 4'33"



........s......................i...............................
.n...........................f........................o.......
............n..................i.................................
a.............................d..................e.............
....l........................s.......................i.............
.....l................e..............................n...........
.................c....................i.......................






Il·lustradora Nicole Almendrada

diumenge, 5 de juny del 2016

Reflex



Aquell noi va començar a observar-la. Li agradava com es movien les faldilles de colors tapant les cames que amagaven el secret tan ben guardat del seu ser. Es movia amb delicadesa. Li agradava pintar-se amb tons suaus. No sabia com es deia, però la va batejar amb el nom d’Alícia, pensant en el conte d’Alícia en el país de les meravelles. De fet, per a ell era com un conte impossible. Ell era el petit d’una família exigent, ple de normes i tradicions que no es podien saltar. Quan la observava a ella, era feliç. Estirat sobre el llit, la somiava despert. Davant l’escriptori la desitjava. De fet, la volia, la volia molt però això no podia ser de cap de les maneres. Només la podria tenir dins la seva cambra amb la porta tancada amb clau, ja que ella era ell...


Il·lustració Sara Herranz