Booom! Puuuf!

—A veure si m’explico—va dir ella amb la paciència al límit— “No” vol dir “no”! I dos “no” seguits no és una afirmació, si no una negació doble. El concepte de barrejar matemàtiques amb lletres és una “sortida” absurda de ments primitives que no han evolucionat el suficient.

—M’estàs dient “home de primitiu”!—va saltar ell molt ofès.

—Sí! Mira això si que ho has entès. Bé, almenys la comprensió d’alguna frase ja la entens—va comentar ella amb alegria.

—Te n’adones de com m’estàs tractant?—va deixar anar ell mirant-la amb fixació.

—Sí! Clar!— va dir ella tranquil·la.

—Això és una falta de respecte molt “heavy” Mèlia.

—I tant! No en dubtis Cesc.

—No he d’aguantar aquesta humiliació! Me’n vaig!

—És que encara no sé perquè no ho has fet abans.

—Mèlia, el que fas no te nom!

—Sí, si que en té i es diu “enteniment”. Sí un “no” no l’entens i dos “no” els fas un sí, aleshores he plantejat les paraules com una fórmula matemàtica al teu estil i “volià”, la X ha quedat resolta: X=Adéu.


Il·lustració Kurdo