Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 5 de juny de 2016

Reflex



Aquell noi va començar a observar-la. Li agradava com es movien les faldilles de colors tapant les cames que amagaven el secret tan ben guardat del seu ser. Es movia amb delicadesa. Li agradava pintar-se amb tons suaus. No sabia com es deia, però la va batejar amb el nom d’Alícia, pensant en el conte d’Alícia en el país de les meravelles. De fet, per a ell era com un conte impossible. Ell era el petit d’una família exigent, ple de normes i tradicions que no es podien saltar. Quan la observava a ella, era feliç. Estirat sobre el llit, la somiava despert. Davant l’escriptori la desitjava. De fet, la volia, la volia molt però això no podia ser de cap de les maneres. Només la podria tenir dins la seva cambra amb la porta tancada amb clau, ja que ella era ell...


Il·lustració Sara Herranz