Plovia, eren les dues de la
matinada, les faroles del carrer no funcionaven. Una silueta negra, prima,
esvelta i amb barret caminava sota les gotes infinites que queien des de mitja
tarda. Un cotxe, amb els llums oberts, estacionat al costat de l’acera sota uns
arbres mil·lenàries il·luminava un tram de carrer. La figura negra avançava amb
pas decidit cap el vehicle . Dintre, dos siluetes restaven quietes en els seus
seients. Aquell perfil fosc es va aturar a pocs metres per divisar als que hi
havia en el seu interior. Eren una parella. L’ombra mullada va trencar de un
cop de puny el vidre del copilot i va estirar a la noia per la finestra.
Aquesta no va fer cap signe de rebuig. La silueta li va mossegar el coll per
engolir-ne la sang jove que feia hores cercava per la ciutat. Una veu greu i
sonora el va sorprendre. Va tirar a la jove al mig del carrer després de
comprovar que no li quedava una sola gota del líquid vermell tan anhelat per a
ell. La rialla d’aquella veu marxant carrer avall el va abatre, era la segona
vegada en un mes que el seu pare se'n reia d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada