Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 14 de juny de 2016

Sang freda


Plovia, eren les dues de la matinada, les faroles del carrer no funcionaven. Una silueta negra, prima, esvelta i amb barret caminava sota les gotes infinites que queien des de mitja tarda. Un cotxe, amb els llums oberts, estacionat al costat de l’acera sota uns arbres mil·lenàries il·luminava un tram de carrer. La figura negra avançava amb pas decidit cap el vehicle . Dintre, dos siluetes restaven quietes en els seus seients. Aquell perfil fosc es va aturar a pocs metres per divisar als que hi havia en el seu interior. Eren una parella. L’ombra mullada va trencar de un cop de puny el vidre del copilot i va estirar a la noia per la finestra. Aquesta no va fer cap signe de rebuig. La silueta li va mossegar el coll per engolir-ne la sang jove que feia hores cercava per la ciutat. Una veu greu i sonora el va sorprendre. Va tirar a la jove al mig del carrer després de comprovar que no li quedava una sola gota del líquid vermell tan anhelat per a ell. La rialla d’aquella veu marxant carrer avall el va abatre, era la segona vegada en un mes que el seu pare se'n reia d'ell.