Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 24 de febrer de 2014

Fets a canvi de Paraules



La Regina no deixava de mirar per aquell forat
fosc de la paret de la cambra de l’hotel.
El seu company estava intrigat, ja que ell
d’amagatotis també hi havia mirat i no hi
havia vist res més que foscor. Ella, no obstant,
estava embovada. tenia les dues mans plasmades
a la paret amb un ull tancat i l’altre observant
per aquella rodona. De sobte, ella va retirar
Silente
el cap un pam enrere i se’l  va mirar.
—És espectacular el que hi ha a l’altre costat Clement!
—Però sí és un forat fosc, ja m’hi he fixat....
—Bé, de claror no n’hi ha gaire, però Déu n’hi do el que s’hi veu!
—A veure deixem tornar a mirar-ho...
Ella, es va arraconar una mica i va observar-li la cara.
—Regina! Aquí no es veu res!
—Ja ho sé! Era per comprovar que la curiositat si que et pot,
i indirectament he sabut que tu ja havies mirat abans que jo.

Al mati, en una visita guiada amb els del grup de vacances, havien anat a visitar un castell antic. En Clement davant de la gent s’havia vanagloriat de que ell no tenia la necessitat de fer el tafaner davant de res.
La Regina li va fer menjar les paraules en una petita demostració innocent. Ja feia temps que havia descobert que les discussions no la portaven enlloc amb en Clement. Havia descobert que havia de  demostrar-li amb fets si volia ser escoltada.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Tots som una mica tafaners. Potser és l'èxit de les sèries de tv i de la literatura en general?
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

No és la tafaneria Xavier, és el fet d'evitar una discusió amb fets.