Laura Medei |
Excés d’aflicció
porta aquest vent de tramuntana.
No és pas que m’ho
hagin dit, no. Ho he palpat
internament quan
les revolades infinites m’han
travessat sense contemplacions
ni miraments.
He sortit del cau bé
d’ ànims i d’aspecte, però
n’he tornat farcida
d’angoixes penetrants
i amb aspecte força
grotesc. Encara no sé
ben bé que m’ha
passat! El que desitjo, però,
és que els bons ànims que el vent m’ha robat
els hagi
arreplegat algú que n’estava anhelat.
2 comentaris:
M'agrada molt!!
I a mi m'agrada que t'agradi Lalu!
Publica un comentari a l'entrada