Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 26 de febrer de 2014

Plaf!



Dues desconegudes es banyen en un petit estanc
del final del carrer, les companyes que estaven
amb elles han fugit. Elles dues però,  es mantenen
i conserven la forma arrodonida dels de la seva espècie.
Han estat a punt de tocar-se una amb l’altra, mes un monstre
negre les ha envestit i han desaparegut. De totes les que hi havia
quedaven elles dues i a la fi han desaparegut, també. Eren dues
bombolletes” de pluja dansant en una petita bassa quan
un cotxe les ha xafat sense compassió.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

La vida de les bombolles és molt curta. Em faig la il·lusió de que in instant abans de que la roda de l'auto els passés per sobre, elles ja havien desaparegut d'esclat natural.
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

D'això es tracte Xavier, d'imaginar a conveniència ;-)