 |
| Fran Filigrana |
Marxaré
amb enuig i tan sols tornaré
quan
els homes siguin racionals
i
els animals irracionals. Però mentre
la
maldat de l’ésser humà i la cruel
matança
de les bèsties dominin
aquesta
terra, la meva presència
no
hi té cabuda. El patiment gratuït
és
un sacrifici que em vull estalviar.
Però,
maleïda la gràcia, ves a saber
quan
marxaré i si mai tornaré.
2 comentaris:
Animals, racionals i irracionals algun dia hauran de conviure cadascú en la seva mesura sense interferències cruels.
Fita
Tant de bo Xavier!!!
Publica un comentari a l'entrada