Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 14 de gener de 2017

Dinar vol dir no

L’havia cagat, com sempre, no tenia remei. L’entenien pel que deia no pel que volia dir. Era el seu sinó de vida. No s’hi acostumava mai. Els que la coneixien li deien que no canviés, però ella encara que ho hagués intentat no hagués pogut fer-ho,  era una creu que portava des que va néixer. Abans s'hi amoïnava, ara però, somreia i reia perquè la interpretació que agafava l’interlocutor el portava directe a fugir. La “bogeria” és difícil de digerir quan surt dels paràmetres convencionals.




I·llustradació Gil Elvgren