Per
fort que bofegui el vent
roman
ferm, com diu la cançó;
“Resistiré”.
Li van
caient algunes branques
perdent
el fullam de plegat,
“desposseït”.
Sense
entendre el canvi
té el
do de renéixer de nou,
“rebrotant”.
Es
sosté perquè ja hi és
i avança
per pura inèrcia;
“viu”.
Creix
i mort a cada estació,
i a
aquest transmutar se’n diu;
“naturalesa”.
2 comentaris:
com ho fas per tanta generositat en cada mot?
Les muses Josep...les muses!!!
Publica un comentari a l'entrada