Qualsevol
mare
amb una
flor a les mans.
Únicament
una.
Et
voldria sempre,
i tu em
voldries per sempre.
Utòpic
desig.
Olor a
roses,
carícia
incondicional,
bellesa
de món.
Problema
resolt
sense enrenou.
La mare
a l’altre
costat.
4 comentaris:
Cada obro per llegir-te, ja ho saps. Hi ha dies que em costa entendra-ho, però m'obliga a regalar-me altre volta a una lectura per a poder assimilar tota la vàlua intrínseca de sentiments i melangia. Un Petó Mònica...
Com un sudoko, oi!!! ;-)
He estat uns dies fora de Catalunya, peró no he deixat de llegir els teus escrits, que com sempre genials el d'avui preciós.
Un petó
Gràcies Miquel!!! Tenim cagé pendent!!
Publica un comentari a l'entrada