M’enlairo
núvols enllà
fluint a
cada bategada,
vull veure
des del meu cel
el món igual
que un ocell.
Guaitar la
terra amb condícia,
ignorant per
on habita
la tristesa i
la mundícia
i aletejar
sense lluita.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada