VENES DE SABA... ARBRE!

Per fort que bofegui el vent

roman ferm, com diu la cançó;

“Resistiré”.   

Li van caient algunes branques

perdent el fullam de plegat,

“desposseït”.

Sense entendre el canvi

té el do de renéixer de nou,

“rebrotant”.

Es sosté perquè ja hi és

i avança per pura inèrcia;

“viu”.

Creix i mort a cada estació,

i a aquest transmutar se’n diu;

“naturalesa”.