DOLL TRENCAT

N’estava jo a la natura

rodejat de llibertat,

i veient-ne una figura

m’ he quedat boca-badat.

Espiant-la molt torbat

n’he caigut enamorat,

i atrapant-me amagat

somrient se m’ha acostat.

Astorat com un ximplet

n’he marxat com un coet.

Digues tu que hi tinc al cap,

per fugir-ne com un gat.

Ben dinat hi he tornat,

més ja no li he trobat,

n’he quedat molt pertorbat

però no gens amoïnat.

Demà mi presentaré

i segur que hi parlaré.

Reclinat l’he recordat,

i dormint l’ he somiat.

Sóc llevat i ben rentat,

revestit i clenxinat,

emmudit i soporós

em denoto neguitós.

I llençant veles al vent

n’he esperat el gran moment.

Avançant ve cap a mi,

tot mostrant-me el camí.

Atordit m’hi he llençat,

però n’he estat apartat,

dit impacte m’ha frenat

i un cruixir n’ha provocat .

Aquest doll tan mariner

s’ha trencat per llaminer

congelant-ne la suor

i escalfant-ne el dolor.

N’és ben clara la lliçó

que ja en xiula la cançó;

“Caminant ves tot cantant

que l’espera n’és un tant”