Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 21 de maig de 2012

DOLL TRENCAT


N’estava jo a la natura
rodejat de llibertat,
i veient-ne una figura
m’ he quedat boca-badat.
Espiant-la molt torbat
n’he caigut enamorat,
i atrapant-me amagat
somrient se m’ha acostat.

Astorat com un ximplet
n’he marxat com un coet.
Digues tu que hi tinc al cap,
per fugir-ne com un gat.
Ben dinat hi he tornat,
més ja no li he trobat,
n’he quedat molt pertorbat
però no gens amoïnat.

Demà mi presentaré
i segur que hi parlaré.
Reclinat l’he recordat,
i dormint l’ he somiat.
Sóc llevat i ben rentat,
revestit i clenxinat,
emmudit i soporós
em denoto neguitós.

I llençant veles al vent
n’he esperat el gran moment.
Avançant ve cap a mi,
tot mostrant-me el camí.
Atordit m’hi he llençat,
però n’he estat apartat,
dit impacte m’ha frenat
i un cruixir n’ha provocat .


Aquest doll tan mariner
s’ha trencat per llaminer
congelant-ne la suor
i escalfant-ne el dolor.
N’és ben clara la lliçó
que ja en xiula la cançó;
“Caminant ves tot cantant
que l’espera n’és un tant”

2 comentaris:

Mique ha dit...

Que maco el teu "doll" de mots,ben rimats un de l'altre.
Molt bè Mònica.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Bon dia Miquel, m'agrada jugar amb les lletres, sempre em sorprenen ;-)