però sense punxes, és igual que grimpar
una mongeta verda i prima,
improvisada de ranures
per aguantar-se en la pujada.
La sents, t’atrapa, t’encadena,
et corona i toques el cim.
Passen segons, fugen minuts,
desfilen hores, i quan menys esperes
es corba i caus en vol picat
trobant-te sola en les platges allargades
d’aigües calmades i salades.
Abandonada, mai més penses,
en admirar i en estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada