Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
dilluns, 24 de juliol del 2017
Una entre tantes
Era
una més de totes les que hi havia al voltant de la taula de pedra desgastada.
Estaven totes juntes i es movien gràcilment amb les notes del vent que bufava
subtilment. Totes elles anaven al mateix ritme. No es diferenciaven una
d’altra, però ell es va fixar solament en una. Sense saber el motiu que l’havia
fet fixar-se en ella, va apropar-s’hi, i acostant els seus llavis a la suavitat
del seu vestit, va notar la fragància que desprenia. Ella, com les altres ni es
va immutar, seguia dansant amb moviments elegants. La parella d’ell, estava
observant-lo. Quan ell es va girar i va veure la mirada penetrant d’ella s'hi va
acostar i li va dir que havia passat el mateix que li havia passat amb ella.
Estava envoltada de belleses quan la va conèixer però ell només va tenir ulls
per a ella, el mateix li havia passat amb la rosa blanca dels rosers que
envoltaven aquella taula vella de pedra i oblidada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada