La boira baixava lentament,
ella n’era conscient, allò no presagiava res de bo. Ella la percebia abans de
veure-la. No era una olor, ni tampoc res palpable. Eren un cúmul de gestes i
accions que s’apilaven atropellant-se sense aturador. Quan la boira ja li
començava a tocar la punta dels cabells sabia que aviat en seria presonera de
totes les sensacions i emocions engolides a la força. Quan la boira, inexistent
pels altres, ja tocava el terra, ella ja s’havia convertit en guspires de foc i
pluja, convertint el seu present en un camp ple de mines i forats.
Pintora Angela Dufresne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada