Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
divendres, 28 de juliol del 2017
Indicis rebuts
Amb les
mans a la cintura, es movia gràcilment per la terrassa seguint el ritme d’una
cançó que sortia de casa del veí. Abstreta i segrestada per la música seguia
ballant i rodolant en el seu eix, era pura felicitat. La veïna del davant la
mirava atònita. Ella no va saber mai que
havia estat observada, però entrada la nit i recolzada a la barana va veure a
la veïna d’enfront ballant amb follia en el menjador. Va pensar que en el fons
molts eren com ella en la intimitat, l’únic que ignorava es que la veïna va apreciar
indicis de felicitat en les gestes d'ella i al vespre ho va voler provar.
Estava anhelada de tan preuada sensació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada