Intromissió

Caminava a prop del mar, descalça. Va passar per darrera d'un home assegut en una roca mirant la immensitat del mar.

—Que busques? —Va dir ell en veu alta.

Ella observant que no hi havia ningú més a prop va suposar que li preguntava a ella.

—Si m’ho diu a mi, li diré que res!

—Mentidera!—va respondre ell.

Aquella afirmació li va tocar la fibra i es va plantar en front d’ell.

—Si et poses al davant meu em talles l’energia que em proporcionen les onades—va dir sense miraments.

Ella, perplexa per la situació es va apartar i se li va posar al costat.

—No em digui mentidera quan realment no busco res. Solament passejo.

—Seràs capaç de dir-me alguna veritat o bé seguiràs amb les mentides.

Ella no va dir res, pensava qui era aquell personatge que l’estava tractant de tal manera, i més sense conèixer-la de res, i atrevint-se a entrar en el seu món. Va decidir allunyar-se de la mateixa manera que s’hi va apropar, a poc a poc i en silenci.

—Et desitjo de cor que trobis el que necessites. No et serà fàcil. L’amor pur no és a l’abast de tothom.

Ella va seguir caminant amb llàgrimes regalimant galtes avall.

Pintor Victor Bauer