Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 8 de maig de 2016

Diguem-n'hi... CD


Estava immersa en el sons procedents d’un cd que es va trobar a la bústia del seu petit apartament. Desconeixia la persona que li havia deixat. Tan sols hi constava el seu nom davant del sobre, i a dins d’aquest, el cd enigmàtic. Eren sons remots, suaus, embriagadors, màgics. Restava amb els ulls tancats i amb els cascos posats gronxant-se en el balancí color cafè del jardí. Quan la sonoritat va anar minvant fins apagar-se, ella va obrir els ulls i es va veure atrapada en un espai desconegut, envoltada de gent que ballava sota un sol càlid . Immòbil i desconcertada va tornar a tancar els ulls i pregant que, quan els tornés obrir, fos tot tal com ella coneixia. I així va ser, al tornar a llevar les parpelles va veure les roses grogues del seu jardí i els clavells morats encarats al seu sol, el sol de sempre.
Ella, sense saber-ho, havia perdut la oportunitat de passejar-se per altres dimensions sense moure’s de casa.
El cd, li havia donat una oportunitat que no va saber aprofitar. Qui li havia enviat coneixia els seus anhels però no comptava amb la seva por.


Il·lustració Verònica Àlvarez

3 comentaris:

apajosy ha dit...

Com sempre no sé què dir...
Ja veus de un no res en fa quatre ratlles ben escribes... Ets un crac noie... Què més puc dir-te? 😍

apajosy ha dit...

Com sempre no sé què dir...
Ja veus de un no res en fa quatre ratlles ben escribes... Ets un crac noie... Què més puc dir-te? 😍

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Gràcies Josefina.... intento que passeu una estona petita fora d'aquesta realitat ;-)