Tenia al davant un foli negre,
però cap tinta perquè les lletres s’hi veiessin, no obstant això, va començar a
escriure dels sentiments més profunds que podia tenir. Era el moment, tenia el
cervell adormit i el cor despert. Les paraules sortien soles, les emocions
s’havien fet amb el bolígraf blau. Va ser el relat més fidel a ella mateixa. El
va posar dins un calaix, ella sabia exactament el que hi posava i pel fet que
ningú hi veies res escrit no significava que no hi fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada