Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 24 de febrer de 2016

Converses...


—Hola Joan! Com anem?
—No gaire...
—No vas bé?
—Gens.
—Vine! T’invito a fer un cafè!
—No.
—Vols estar sol?
—Sí.
—Me’n vaig doncs.
—Genial.
.................................
—Hola Maria! Acabo de trobar-me a en Joan i crec que està fotut.
—Ah sí? Que té?
—No ho sé!
—I per què creus que esta fotut?
—Per la conversa que hem mantingut!
—Què t’ha dit?
—Res!
—Manel, com no t’expliquis millor no ho entenc!
.................................
—Hola Maria! Que tal Manel?
—Hola Jaume, en Manel m’estava dient que creu que en Joan està fotut.
—Que li passa?
—No ho sap!
—I per què et penses que està fotut Manel?
—Per la conversa que hem mantingut...
—Que t’ha dit?
—Res
—Manel, com no t’expliquis millor...
.................................
—Hola nois!
—JOAN! Hola! Ara estàvem parlant de tu!
—De mi? Per què?
—En Manel diu que t’ha vist fotut!
—A mi?
—Home Joan! Per la conversa que em mantingut...
—Tu i jo? Quan?
—Ara Joan, ara! Fa deu minuts!
—Perdona Manel! Jo fa deu minuts estava responent a una enquesta...no has vist que portava els “pinganillos” posats? T’he vist al meu costat i quan me n’he adonat ja no hi eres!
......................
En Jaume, la Maria i en Joan van acabar fent un cafè al bar del davant i en Manel un cafè llarg amb un bon raig de conyac!