Timonera

Tenia dubtes, bé, de fet sempre havia tingut dubtes. En l’únic en que no dubtava era en el que sentia a cada moment, a cada instant, perquè ella s’expressava a sí mateixa i això no podia ser mentida. Sentia com sentia, i vivia com sentia. Aquest fet la feia allunyar-se de qui no la comprenia i la jutjava. Ella era natural, en el bo i en el dolent, adjectius usats constanment per qualsevol ment, inclús la seva. Va néixer observant, va créixer jutjant i catalogant, ara, però, solsament observa i sent. La maldat i la bondat sap que van unides igual que la foscor i la claror, la nit i el dia... Ella a aprés a ser el seu timó, tot i no sabent exactament on la portarà el vent quan el “timó” dubti. 

Pintora Paula Bonet