Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Adéu...

Us escric aquestes lletres tan sols
per dir-vos “adéu”. No és un adéu per
Elena Núñez
sempre, tan sols és un “adéu plumífer”.
Us preguntareu que significa. No patiu,
us ho descriuré amb senzillesa. Aquest,
és un adéu on la persona és queda i
la ment se’n va. No rigueu, que us veig!
Necessito escriure, i per fer-ho necessito
volar. Sé que m’entendreu perquè sabeu
que no us respondré per molt que em crideu.
La habilitat de volar és un do que no penso
malbaratar amb la rutina d’aquest món físic
lligat per les hores, les necessitats i la poca
llibertat de ser un mateix a cada moment.
No em crideu ni per a menjar. Quan he alçat
el vol, les necessitats fisiològiques, ipso-facto
desapareixen. Ara bé, si ho heu de fer, que sigui
tan sols per dir-me que també heu aprés a volar...



5 comentaris:

Josep Maria Munne ha dit...

Vola gironina, vola i puja, planeja,
agafa els correns,
que les plumes vibrin al deixar-te anar

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Siiiiiiiiiiiii,,,,, ets un encant Josep Ma! Un petó des de Girona city (Catalònia)

Anònim ha dit...

"Vols" dir?
No et crec.
Defineix "volar" si us plau.
Marià.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Creure o no, això tan se val Marià, la qüestió és que t'he fet pensar ;-)...o no!

"volar"=viure més enllà dels sentits on no existeix el temps...capboçar-te en la imaginacio, la qual acaba essent més real que la mateixa realitat en sí.

Anònim ha dit...

Gràcies!

Marià.