Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Misteri assassinat



Compte una petita llegenda, que una vegada
fa molt i molt de temps, vivia dins una gran
roca  el so d’una música exquisida. La gent
de la contrada,  quan estava neguitosa s’hi
apropava, recolzava les mans sobre la pedra
freda i seguidament hi enganxava l’orella.
Aquella melodia els hi entrava per l’oïda
i corria per tot el seu cos, mentre les mans
notaven el vibrar de cada nota. Un dia, un
eixelebrat d’aquests que necessita saber-ho
tot, va anar-hi amb un pic i va començar
a foradar la roca per esbrinar què o qui
s’amagava allà. Cada cop de pic que rebia
la pedra una nota d’aquelles s’escapava.
La roca va quedar ben foradada i des d’aleshores
no s’hi pot escoltar la melodia que calmava 
les ànimes patidores i els pensaments anguniosos
de la vida. Ara es diu que totes les músiques més
belles del món contenen una nota d’aquelles
que van volar per la curiositat d’un insensat.



2 comentaris:

Manel Aljama ha dit...

Potser si cal escampar les notes... per domar les bèsties!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Tens raó...tal vegada si cal i la insensatessa no és tal!