 |
| Gary Coleman |
Es va decidir a comprar-li una bonica peça de roba, considerava que seria
bo, ja que sempre sortia nua al carrer. Ignorava on trobaria el que buscava. Provaria
primer on ella anava habitualment, però va ser en va, ni allà ni en cap altre
lloc semblant la van poder ajudar. A
part de mirar-la de reüll per la petició que feia, també notava una certa
angoixa en el personal que l’atenia. Mentre passejava pel centre cercant i
mirant es va aturar davant d’un aparador farcit de llums i pedres vistoses de
tots els colors. A través del gran vitrall es va veure reflectida i una voràgine
de llums envoltaven una zona petita d’una part del centre del seu cos. Era una
llum brillant i amb reflexos de colors vius. Aleshores ho va entendre, no
necessitava cap mena de retall preciós per a cobrir el que no es podia vestir. Era
així, transparent i sense prejudicis ,tan sols coberta de llum; l’ànima no
podia ser vestida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada