Els cervells són com els pebrots de padró;
no perquè uns piquen i els altres no,
sinó
perquè surten al món totalment “immadurs”.
Hi ha cervells intel·ligents, llestos, pragmàtics, volats,
quadrats, dolents, insípids,
maquiavèl·lics, neurastènics, i els que s’anomenen “sense nom”. Com exemple
fàcil de comprendre en seria un d’ells el que habita dins el president de la
nació espanyola, que a part de repetir
incansablement les paraules; llei i
constitució, no entén gaire, millor dit gens,
que res del que diu té cap mena de significat, ja que no aporta cap
ínfima qualitat de discurs i els recursos que té a l’abast ni els llegeix ni
els entén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada