Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 13 de setembre de 2015

Carta de Catalunya a Espanya

Ofra amit

L’amor dels meus és tan fort que ni les tempestes vingudes del centre ja no em poden fer més mal. Recordo quan em vas liquidar amb remolins color oliva. Estava tan i tan cansada! Vaig haver d’entrar en coma perquè no podia amb el dolor color vermell. Estava molt cansada, saps! No tenia més colors que els propis. Ara, però, després d’anys de vitamines i exercici mental estic preparada per a la meva resurrecció. Els camps, plens de vinyes saludables estan esperant la collita, que no dista gens llunyana. La teva supèrbia t’ha impedit veure els abonaments que m’has enviat, que han estat com pluges de pedra, fang, i ales. Estic renovada i et dono les gràcies per la teva ignorància. Adéu estimada Espanya! Aquí sempre seràs benvinguda quan parlis amb intel·ligència, coneixement i respecte. Però també quan tractis amb respecte a les teves vinyes. Dóna’ls-hi coneixements per avançar i viure en tranquil·litat, ja que sinó continuaràs autodestruint-te. Aprèn a viure sense els teus estimats arguments de la por, aquests se t’estan quedant obsolets. Ànims! Tu també pots renéixer dins la saviesa del bon fer i de l’escolta. Deixa de tractar-les com a “estúpides”, no es pot viure eternament del caciquisme. Ànims! Sé que tu també saps treballar!