Negre i Negra

Olga Sacharoff

Una tassa negre és el que va agafar  per prendre’s el tallat del matí, però

s’havia acabat la llet. Va mirar-se el líquid negre en aquella tassa negra

i va pensar que no era la millor manera de començar el dia, era tot tan

negre. Quan va sortir del portal de casa va xocar de ple amb una dona negra

carregada de bosses, dues de les bosses van caure d’aquelles mans de pell negra

i van caure al mig de l’acera: estaven plenes de prunes negres. Quan va arribar

a la feina, li van dir que el cap estava negre perquè li havia arribat una denúncia

sobre l’escrit que havia fet ella sobre els escriptors “negres”. El sol s’estava 

amagant donant pas a un cel negre que portava pluja de la forta. Al migdia

va decidir anar cap a casa sota la puja insistent. Volia mullar-se i que tota la negror 

que l’havia acompanyat des que s’havia llevat pogués desaparèixer. Un paraigües 

negre, portat per una senyora vestida de negra, per una cop de vent li va clavar 

una de les seves puntes en plena galta. Quan va arribar a casa, es va posar al llit 

i es va dir que no en sortiria fins l’endemà. Estava farta de tant color negre al seu 

voltant. Es va posar la ràdio a la tauleta de nit, començaven un programa que parlava 

del que aporten els colors en el nostre dia a dia. Esgarrifada va pensar que ja no tenia 

més per a perdre i el que pogués escoltar ja no la podria afectar. La seva sorpresa 

va ser quan van dir que el negre no és un color, sinó tan sols l’absència de color.