Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 23 de maig de 2014

Sota l'ombra

A vegades penso en tu,
Kelly Vivanco
no sempre, ho reconec.
Et recordo seriosa, callada,
amb un somriure expressiu.
Enyorar-te, no puc!
No m’ho permeto!
Tanmateix sempre et dedico
una rialla quan em véns
a la ment. Senties tant
i expressaves tan poc.
Desapercebuda passaves
pel mig de comunicadors
mentre recollies els mots
llençats que ningú utilitzava,
perquè no volies agafar
res que fos d’algú. Pobrissona,
quin patir. Ningú et compadia,
ja què el teu somriure tapava
qualsevol espurna de neguit.
Enyorar-te no puc!
Estimar-te, si vull!
De la Huix-Mas a la Vilà.