 |
| Javierazul |
Estirada en el sofà vermell, amb el somriure visible
i els ulls clucs, vola món enllà acompanyada d’una dolça balada que parla de
l’aire, la terra, el destí, les cales, el mar i records d’una flor estimada.
Diu que tornarà quan mori la tarda pels camins de la mar... Ell vol marxar amb
ella, ella no l’escolta. Ell veu núvols, ella el cel estrellat. La cançó parla
d’un arbre florit... Ell la vol veure, ella no hi és. Diu que tornarà amb la
lluna de març i quan la nit entoni el seu cant. Ell pensa en ella. No torna mai més i ella obre els ulls
negats de llàgrimes per les notes escoltades i les veus especials del grup PORT
BO, amb l’havanera Tornaré.
2 comentaris:
Fa ganes de vespres de juriol.
Sí! Canten de meravella aquest tres!!!
Publica un comentari a l'entrada