Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 29 de març de 2014

Brúixola


  
FRANCINE VAN HOVE



Em sento viva quan em miren,
però tan sols, quan em miren
com a un “bitxo rar, estrany”,
quan jo el que trobo estrany
és ignorar el que un sent
amagant-se sota preceptes
imposats per massa gent.

4 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

De vegades que et vegin com un bitxo estrany és bona senyal. Feliç diumenge

xavier pujol ha dit...

L'estrany, el rar, sempre és relatiu.
Com la cançó que cantàvem de petits, a vegades ens sentim com un esquimal perdut al desert.
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Això espero Loreto! Bon diumenge guapa!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

I tant Xavier, i moltes vegades et trobes perdut en camins ben senyalats!!! Catxis!!!!