 | |
| FRANCINE VAN HOVE |
Em
sento viva quan em miren,
però
tan sols, quan em miren
com
a un “bitxo rar, estrany”,
quan
jo el que trobo estrany
és
ignorar el que un sent
amagant-se
sota preceptes
imposats
per massa gent.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
4 comentaris:
De vegades que et vegin com un bitxo estrany és bona senyal. Feliç diumenge
L'estrany, el rar, sempre és relatiu.
Com la cançó que cantàvem de petits, a vegades ens sentim com un esquimal perdut al desert.
Fita
Això espero Loreto! Bon diumenge guapa!!!
I tant Xavier, i moltes vegades et trobes perdut en camins ben senyalats!!! Catxis!!!!
Publica un comentari a l'entrada