Ell
pensava que tot era un ardit
per
robar-li el que tenia, més
li
van fer veure que de fet,
ell
no tenia res de profit.
Que
l’únic que posseïa
eren
ossos, sang i òrgans,
i
un d’ells per estrenar.
—Quin?—va
preguntar
—El
cervell!—li van respondre.
—Però
si jo penso—va dir.
—Sí,
però només penses
pel
que et diuen, no pas pel
que
creus.
—Si
vosaltres ho penseu, serà així!
2 comentaris:
Potser a partir d'aquell dia va estrenar-se. En pensar.
Tan de bo, Xavier!
Publica un comentari a l'entrada