Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 31 de març de 2014

NINGÚ


Ell pensava que tot era un ardit
per robar-li el que tenia, més
li van fer veure que de fet,
ell no tenia res de profit.
Que l’únic que posseïa
eren ossos, sang  i òrgans,
i un d’ells per estrenar.
—Quin?—va preguntar
—El cervell!—li van respondre.
—Però si jo penso—va dir.
—Sí, però només penses
pel que et diuen, no pas pel
que creus.
—Si vosaltres ho penseu, serà així!

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Potser a partir d'aquell dia va estrenar-se. En pensar.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Tan de bo, Xavier!