Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 30 de març de 2014

PORT BO, dedicat a ells!!!


Javierazul

Estirada en el sofà vermell, amb el somriure visible i els ulls clucs, vola món enllà acompanyada d’una dolça balada que parla de l’aire, la terra, el destí, les cales, el mar i records d’una flor estimada. Diu que tornarà quan mori la tarda pels camins de la mar... Ell vol marxar amb ella, ella no l’escolta. Ell veu núvols, ella el cel estrellat. La cançó parla d’un arbre florit... Ell la vol veure, ella no hi és. Diu que tornarà amb la lluna de març i quan la nit entoni el seu cant. Ell pensa en  ella. No torna mai més i ella obre els ulls negats de llàgrimes per les notes escoltades i les veus especials del grup PORT BO, amb l’havanera Tornaré.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Fa ganes de vespres de juriol.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí! Canten de meravella aquest tres!!!