Davant per Davant

Carmen G. Junyent

Rut — Què em vols dir?

Sam — Res!

Rut — Doncs perquè em mires?

Sam — Perquè et tinc al davant!

Rut — Perdona! Jo estic asseguda a la butaca i tu t’has plantat aquí a davant meu!

Sam — Perdonada!

Rut — No m’has de perdonar, no he fet res!  T’has posat dret davant meu i m’he pensat que em volies dir alguna cosa.

Sam — No, no. Jo tan sols estic aquí dret esperant que tu em diguis quelcom!

Rut — Però si t’hagués volgut  dir alguna cosa t’ho hauria fet saber.

Sam — Sí, ho sé!

Rut — Així que coi fem així, un davant de l’altre sense motiu!

Sam — Jo sí tinc motiu...

Rut — Ah sí? Quin? No tens res per dir-me i et plantes davant meu mirant-me, tu diràs.

Sam — Sentir-te la veu!

Rut — Perdona?

Sam — El que t’he dit!

Rut — Però si sóc sord-muda...per això estem parlant amb signes! I a més, de què em serveix emetre els sons que vaig aprendre de petita si tu també ets sord!

Sam — No t’equivoquis amor, sentir-te la veu....és mirar-te al fons dels ulls.