Vènia

Amb un pinzell vell, la pintora

volia donar vida a un paisatge

abandonat de la contrada

de les bruixes. Estava sola

en aquell paratge intentant

plasmar tot el que hi veia,

Julia Sáez-Angulo

però no acabava d’aconseguir-ho.

Quasi cada dia ho intentava.

Al final va desistir, perquè

no sortia tal i com ella el veia.

Més tard es va assabentar

que els habitants amagats

d’aquell bosc no li permetrien

mai fer una pintura del seu món.

Un dia es va llevar decidida

a anar a parlar amb aquella gent

“invisible”. Quan va arribar al lloc

de sempre, va cridar amb veu alta:

“No us vull robar res. Tan sols

vull que em deixeu transmetre

tot el que sento quan veig

aquesta foresta tan magnífica”.

La pintora a través del seu vell

pinzell ho va aconseguir.

El quadre va tenir èxit i més que res

per la vida que transmetia. El secret

tan sols radicava en un fet molt

senzill: el de demanar permís.