Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 16 de març de 2014

Vènia



Amb un pinzell vell, la pintora
volia donar vida a un paisatge
abandonat de la contrada
de les bruixes. Estava sola
en aquell paratge intentant
plasmar tot el que hi veia,
Julia Sáez-Angulo
però no acabava d’aconseguir-ho.
Quasi cada dia ho intentava.
Al final va desistir, perquè
no sortia tal i com ella el veia.
Més tard es va assabentar
que els habitants amagats
d’aquell bosc no li permetrien
mai fer una pintura del seu món.
Un dia es va llevar decidida
a anar a parlar amb aquella gent
“invisible”. Quan va arribar al lloc
de sempre, va cridar amb veu alta:
“No us vull robar res. Tan sols
vull que em deixeu transmetre
tot el que sento quan veig
aquesta foresta tan magnífica”.
La pintora a través del seu vell
pinzell ho va aconseguir.
El quadre va tenir èxit i més que res
per la vida que transmetia. El secret
tan sols radicava en un fet molt
senzill: el de demanar permís.