Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 19 de març de 2014

Davant per Davant


Carmen G. Junyent


Rut — Què em vols dir?
Sam — Res!
Rut — Doncs perquè em mires?
Sam — Perquè et tinc al davant!
Rut — Perdona! Jo estic asseguda a la butaca i tu t’has plantat aquí a davant meu!
Sam — Perdonada!
Rut — No m’has de perdonar, no he fet res!  T’has posat dret davant meu i m’he pensat que em volies dir alguna cosa.
Sam — No, no. Jo tan sols estic aquí dret esperant que tu em diguis quelcom!
Rut — Però si t’hagués volgut  dir alguna cosa t’ho hauria fet saber.
Sam — Sí, ho sé!
Rut — Així que coi fem així, un davant de l’altre sense motiu!
Sam — Jo sí tinc motiu...
Rut — Ah sí? Quin? No tens res per dir-me i et plantes davant meu mirant-me, tu diràs.
Sam — Sentir-te la veu!
Rut — Perdona?
Sam — El que t’he dit!
Rut — Però si sóc sord-muda...per això estem parlant amb signes! I a més, de què em serveix emetre els sons que vaig aprendre de petita si tu també ets sord!
Sam — No t’equivoquis amor, sentir-te la veu....és mirar-te al fons dels ulls.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un diàleg molt original... al final tot s'entén.

Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Com sempre Xavier, un cop se sap tot s'enten tot ;-)