dimarts, 11 de febrer del 2014

Exclusiu


Edward HOPPER

Asseure’m en els esglaons
vells de casa la mare quan arriba
la primavera o se’n va la tardor
és un vici al que no puc renunciar.
M’amara la subtil suavitat
dels raigs calents de l’astre
rei sobre la cara, i amb ulls clucs
marxo món enllà per retornar
poc a poc a l’escenari d’aquest
amb un bri de poder exòtic.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El sol es pot prendre a molts llocs. Tu el prens a casa la mare.
És el sol de la infantesa el que t'escalfa?
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí, la mare ha marxat i amb ella els esglaons...però amb la imaginació vaig on vull i quan vull ;-)